Avui he arribat a Chile des de Buenos Aires en un moment històric important, a principis d'any vaig arrivar-hi quant va guanyar les eleccions la Bachelete, ara quant mor Pinochet. Es curiós.
Buenos Aires m'ha encantat. Ahir diumenge vaig estar passejant pel barri de Sant Telmo. Els diumenges hi fan un mercadet d'antiguetats i roba i objectes varis, em van comentar que fa unes dècades es van copiar el Ratro de Madrid. Feia molta calor. Tot fent una cervesa quilmes per a refrescar-me s'em va aparèixer un poeta molt ben vestit i em va vendre una poesia la voluntat. La poesia en sí està escrita en un dialecte propi de Buenos Aires, al revers hi ha la traducció al castellà de les paraules que se'ns poden fer difícils d'entendre. Li vaig donar 2 pesos 2 i el transcric:
Fané
Se fue el punto a apoliyar
podrido de andar en banda
y desierta la buzarda
por no tener qué morfar.
Escasani de morlascos
suspiró con sentimiento,
porque la viuda en el saco
minga tenía de vento.
No teniendo a quien mangar
enfiló para el bulín,
privado de berretín
de ir un rato a escolasear.
Esgunfiado y patilludo,
masticándose el estrilo,
se sentía un pelotudo
sin un mango en el bolsillo.
Roberto Carlos Cúneo
Reg Prop Int. 484990/116719
0 comments:
Post a Comment